MÈTODE BATES I VISIÓ NATURAL

 

1.- Moviment versus mirada fixa.

L’estat natural dels ulls és el moviment. Fisiològicament, l’ull està estructurat per moure’s continuament. Un ull amb visió clara, mira amb curiositat el que l’envolta, percep els detalls i envia moltes imatges captades amb els moviments sacàdics (en pot arribar a fer 3600 per minut) al cervell, que és qui composa la imatge nítida. Al contrari, un ull amb problemes visuals fa molts menys moviments sacàdics i per tant envia menys imatges al cervell, que elaborarà una imatge poc nítida. Podríem dir que fixar la mirada i la visió borrosa van de la mà, i que com més relaxats estan els nostres ulls, més capacitat tenen de moure’s i assolir una visió clara.

 

Si parem a pensar en la nostra manera de viure, segurament ens adonarem que passem molta part del temps fixant els nostres ulls, concentrats en un espai limitat (la pàgina d’un llibre, els quaderns o pissarres de l’escola, les pantalles dels mòbils, ordinadors, televisors), generalment sense parpadejar i retenint la respiració. Aquesta ausència de moviment comporta una gran tensió dels músculs oculars i sovint s’acompanya d’un estat de rigidesa, por d’afrontar canvis i la necessitat d’anar a lo segur.

Nosaltres, al igual que els nostres ulls, també estem en continu moviment. D’aquí ve l’anomenat moviment aparent. Es tracta de la percepció de que els objectes i els paisatges estàtics es mouen quan en realitat són els nostres ulls o nosaltres els que ens movem. L’exemple més clar és quan anem en tren; si mirem per la finestra veurem que el paisatge es mou cap enrere, però sabem que qui en realitat es mou és el tren i nosaltres que anem a dins. Aquest moviment aparent existeix tot el temps, inclús amb el micromoviment que fem al respirar. És important prendre’n consciència per integrar-lo, juntament amb la visió perifèrica, per ajudar a relaxar els ulls i anar cap a la visió natural.
 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

2.- Centralització versus difusió.

​

La visió humana només és nítida en el centre. Les imatges nítides es formen a la fòvea, una petitíssima àrea de la retina, on hi ha les cèl·lules receptores de la llum, cons, que perceben els colors. Al allunyar-nos de la fòvea, els cons van desapareixent i aparèixen unes altres cèl·lules, els bastons, que no perceben els colors ni poden veure amb nitidesa. Així doncs, per poder veure alguna cosa clarament, hem d’enfocar-la, posar-la en línia amb la fòvea. La part que no cau a la fòvea la veurem borrosa, per tant, cal moure els ulls. Un ull amb visió natural es mou contínuament d’un centre d’atenció a un altre, enfocant milers de detalls i enviant-los al cervell, que reconstruirà la imatge nítida.

​

Al contrari, si fixem la mirada i intentem veure “tot de cop” (enlloc de només el centre) al cervell li arriben menys imatges, i les que arriben són menys nítides. A aquest mal hàbit l’anomenem “difusió”. Quan més fixem, menys veiem. Les ulleres graduades ajuden a fixar i a difondre encara més.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

3.- Relaxació versus tensió y esforç.

​

Els ulls per veure bé i poder fer tots aquests moviments necessiten estar relaxats. Sense relaxació no hi ha prou moviment i sense moviment no hi ha prou relaxació.

​

La visió clara ocurreix, per tant, quan la ment i el sistema visual estan relaxats. Però avui en dia la relaxació es fa difícil en la nostra societat: estem entrenats per fer exactament el contrari. La tensió és una part tant present en la nostra existència que perdem consciència de tenir-ne i en molts casos ens sembla el més natural i espontani.

​

Quan ens relaxem es veu millor i es VIU millor. El problema és que per a molts és difícil relaxar-se, de vegades és una experiència tan estranya que fa por.

​

És també important aclarir que sense moviment no hi ha una veritable relaxació. Qui té problemes de visió, quan no es mou es queda rígid, no es relaxa. I respecte a la vista, la relaxació i per tant la claredat, apareixen si està present també la centralització, en cas contrari es cau fatalment en la rigidesa i en fixar la vista.